Descripción del título

Aquesta Tesi neix essencialment de la voluntat dobtenir el màxim potencial informatiu possible de lestudi del mobiliari ceràmic, sens dubte un dels elements de cultura material més abundant en el context de larqueologia protohistòrica. En efecte, un sol jaciment pot proporcionar conjunts conformats per desenes de milers de fragments ceràmics. En paral·lel hi ha la intenció de reforçar, amb el nostre cas destudi particular relatiu al mobiliari ceràmic dèpoca ibèrica, una determinada concepció general de lanàlisi arqueològic de la cultura material. És per aquesta raó que, dentrada, la nostra proposta pretén anar més enllà dels àmbits més habituals danàlisi del material ceràmic, això és, lobtenció de cronologia i la definició de tipologies crono-culturals. En aquest treball, doncs, prioritzem una aproximació al mobiliari ceràmic que ens permeti contrastar o plantejar hipòtesis sobre aspectes estructurals de les societats que han fabricat i/o utilitzat aquesta mena dartefactes. Volem incidir a través del mobiliari ceràmic en totes aquelles qüestions relatives a lorganització socio-política i estratègies econòmiques de les poblacions estudiades. En aquest treball això es desenvolupa sobre la base daquelles premisses conceptuals de les ciències socials que assenyalen que la gran majoria dels objectes produïts i consumits per una comunitat són un reflex material dels diferents sistemes socio-econòmics i, anant més enllà, de les diferents formes de vida.El marc teòric daquest treball té implicacions metodològiques, que es tradueixen en laplicació de dos estratègies bàsiques en la manera de processar la documentació de base: lavaluació dels conjunts ceràmics a partir de grups funcionals i el desenvolupament sistemàtic daproximacions quantitatives. Un cop efectuada la presentació de la base documental jaciment a jaciment, la part final del treball es dedicarà a lanàlisi comparativa, creuant el conjunt de dades dels 28 assentaments considerats. A través daquesta anàlisi es pretén caracteritzar el comportament socials, econòmic i cultural de les comunitats ibèriques objecte daquest destudi ceramològic a partir de lanàlisi del material ceràmic. Es procedeix dividint aquesta anàlisi comparada en dos grans blocs. En una primera part ens centrarem en les ceràmiques de producció i distribució estrictament local. En un segon bloc es desplegarà tot el relatiu a les ceràmiques dimportació, fabricades i en bona mesura distribuïdes per poblacions no ibèriques, la gran majoria des de centres ubicats fora del territori ibèric (tots, en realitat, excepte les produccions dels nuclis grecs occidentals dEmporion i Rhode). Per concloure, es reivindica el fet que el conjunt dhipòtesi plantejades en aquests darrers apartats es regeixen pel propòsit, anunciat a lapartat introductori, de reforçar una perspectiva materialista i instrumental de lanàlisi i interpretació de la cultura material
Monografía
monografia Rebiun26716296 https://catalogo.rebiun.org/rebiun/record/Rebiun26716296 cr ||||||||||| 201204s2020 spc||||fom||||0|| 0 cat|c CBUC 991000468609706708 CBUC 991001513929706706 ES-BaCBU cat rda ES-BaCBU Asensio, David autor Economia i societat dels pobles ibèrics de làrea catalana a través de lestudi dels conjunts ceràmics (segles VI-II aC) [Barcelona] Universitat de Barcelona 2020 [Barcelona] [Barcelona] Universitat de Barcelona 1 recurs en línia (1217 pàgines) 1 recurs en línia (1217 pàgines) Text txt rdacontent informàtic c rdamedia recurs en línia cr rdacarrier Programa de Doctorat Societat i Cultura Departament responsable de la tesi: Departament d'Història de l'Art Tesi Doctorat Universitat de Barcelona 2019 Aquesta Tesi neix essencialment de la voluntat dobtenir el màxim potencial informatiu possible de lestudi del mobiliari ceràmic, sens dubte un dels elements de cultura material més abundant en el context de larqueologia protohistòrica. En efecte, un sol jaciment pot proporcionar conjunts conformats per desenes de milers de fragments ceràmics. En paral·lel hi ha la intenció de reforçar, amb el nostre cas destudi particular relatiu al mobiliari ceràmic dèpoca ibèrica, una determinada concepció general de lanàlisi arqueològic de la cultura material. És per aquesta raó que, dentrada, la nostra proposta pretén anar més enllà dels àmbits més habituals danàlisi del material ceràmic, això és, lobtenció de cronologia i la definició de tipologies crono-culturals. En aquest treball, doncs, prioritzem una aproximació al mobiliari ceràmic que ens permeti contrastar o plantejar hipòtesis sobre aspectes estructurals de les societats que han fabricat i/o utilitzat aquesta mena dartefactes. Volem incidir a través del mobiliari ceràmic en totes aquelles qüestions relatives a lorganització socio-política i estratègies econòmiques de les poblacions estudiades. En aquest treball això es desenvolupa sobre la base daquelles premisses conceptuals de les ciències socials que assenyalen que la gran majoria dels objectes produïts i consumits per una comunitat són un reflex material dels diferents sistemes socio-econòmics i, anant més enllà, de les diferents formes de vida.El marc teòric daquest treball té implicacions metodològiques, que es tradueixen en laplicació de dos estratègies bàsiques en la manera de processar la documentació de base: lavaluació dels conjunts ceràmics a partir de grups funcionals i el desenvolupament sistemàtic daproximacions quantitatives. Un cop efectuada la presentació de la base documental jaciment a jaciment, la part final del treball es dedicarà a lanàlisi comparativa, creuant el conjunt de dades dels 28 assentaments considerats. A través daquesta anàlisi es pretén caracteritzar el comportament socials, econòmic i cultural de les comunitats ibèriques objecte daquest destudi ceramològic a partir de lanàlisi del material ceràmic. Es procedeix dividint aquesta anàlisi comparada en dos grans blocs. En una primera part ens centrarem en les ceràmiques de producció i distribució estrictament local. En un segon bloc es desplegarà tot el relatiu a les ceràmiques dimportació, fabricades i en bona mesura distribuïdes per poblacions no ibèriques, la gran majoria des de centres ubicats fora del territori ibèric (tots, en realitat, excepte les produccions dels nuclis grecs occidentals dEmporion i Rhode). Per concloure, es reivindica el fet que el conjunt dhipòtesi plantejades en aquests darrers apartats es regeixen pel propòsit, anunciat a lapartat introductori, de reforçar una perspectiva materialista i instrumental de lanàlisi i interpretació de la cultura material Ibers Iberos Iberians Ceràmica ibèrica Cerámica ibérica Iberian pottery Catalunya Cataluña Catalonia Segle VI aC - segle II aC Tesis i dissertacions electròniques Sanmartí, Joan Sanmartí i Grego) supervisor acadèmic Universidad de Barcelona. Departament d'Història de l'Art TDX